I amunt, jo amunt, amunt, Colometa, vola, Colometa...

Hi ha moltes formes de retratar una guerra: documents històrics, periodístics,fotografíes...
Pero no hi ha tantes per a retratar la fam, la por, la desesperació,la soletat, l'angúnia que aquesta desencadena.
Una d'aquestes formes és mitjaçant el sentiment que transmiteixen les paraules, les paraules escrites per un cor en guerra, per un cor exiliat, per un cor llunyà de la seva terra, dels seus somnis...en fí, d'un cor valent que mai va pedre l'esperança de les paraules.

El cor de Mercé Rodoreda.

Un cor que va ser despuyat amb una naturalitat i una espontaneïtat aplastants a "La Plaça del diamant".

Novela psicològica per exel·lencia, amb influències existencialistes de l'època (Sartre, Joyce), pasatges bíblics que l'autora utilitza amb funció al·legorica, i amb una vitalitat típica dels records que romanen incandescents en la memòria. La memòria d'una vida, la memòria d'un barri sustrat d'il·lusions, olors, sabors, colors de les vervenes i mercats: Gràcia, amb una plaça que nodreix la novela de cap a fi:la del diamant.

Rodoreda aconsegueix descriure detallada i subjectivament l'evolució d'una ciutat, una comunitat, un país, una guerra, al mateix temps que narra l'evolució interna i externa d'una de les dones de la guerra. Des de la seva innocència al principi de la novela fins als capítols finals observem el procés d'una maduresa provocada per les causes externes a aquesta. Podem trobar moltes dones en Colometa, podem trobar moltes dones en Natàlia. Potser les primeres es rendixen davant la fluidesa de la vida, sense prendre cap desició, sense quexarse. Potser ens sorprenga la duresa i la resistència de les segones, però totes comparteixen un denominador comú: la seva fortalesa interior.

És un homenatge a les dones de la guerra a través d'una visió femenína no pas desapercebuda. Rodoreda crítica la misogínia de l'època inspirant-se amb un capítol de "Lo SOmni" de l'autor renaixentista Bernat Metge. Aquest critica molt durament al sexe femení en un dels pasatges de l'obra "Descripció de donçella".De tal manera que Bernat Metge servix d'inspiració a l'autora per al personatge d'en Quimet, noi amb una independència descarada que no accepta opinions,i amb una capacitat d'eloqüència que li permet guanyar-se a la gent. Però respressiu, maltractador psicológic i somni de joventud de Colometa al mateix temps.

Novela calificada per Gabriel García Marquez com "la mejor novela escrita en tiempos de post-guerra" i amb nombroses traduccions en altres idiomes.
Curiosament la traducció anglesa rep el nom de "The Pigeon Girl" (1967) i la estadounidense "The Time of the Doves" (1981).

Finalment recalcaré l'encapçalament de la novela "My dear, these things are life" de "Modern love" obra poètica de George Meredith, el qual va dedicar la seva bibliografía a obres purament psicològiques a causa de l'infidelitat que va sofrir per part de la seva dona.
Així doncs,vitalitat , recerca de la verdadera identitat personal, records, bombardeijos, sacrificis, somriures, amor en esència es fusionen en aquesta obra per a crear un microclima ecrit en 1º persona i amb un llenguatge col·loquial utilitzat a propòsit de l'autora.

"...I amunt, jo amunt, amunt, Colometa, vola, Colometa...Amb la cara com una taca blanca damunt del negre dol...amunt, Colometa, que darrere teu hi ha tota la pena del món, desfés-te de la pena del món , Colometa..."A mesura que pasava les pàgines les llàgrimes ennuvolaven les abruptes, però tendres paraules. Una metamorfosi, així és la Plaça del Diamant una metamorfosi interior i exterior, així és la vida.


Fotografía: "La Colometa", escultura de Xavier Medina-Campeny a la Plaça de diamant . Barri de Gràcia. Barcelona.